Actuaciones institucionales
  por Ramon Roy. Director Àrea TIC. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

 

LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ A L’EDUCACIÓ NO UNIVERSITÀRIA

 

La transició de la societat industrial a la societat del coneixement passa per un factor clau, que és la introducció de les tecnologies de la informació en el mon educatiu a les escoles i els instituts del país. El problema principal per assolir-la a Catalunya és el volum de l’organització que es gestiona, ja que les xifres que es maneguen en el mon de l’educació mantinguda amb fons públics (escola pública i concertada) són molt grans (més  de 1.100.000 alumnes, més de 4.000 centres, més de 85.000 professors i professores) i donen idea de la dimensió del repte i fa que qualsevol actuació tingui una incidència  molt gran amb gran probabilitat de rebuig per part d’algun col·lectiu.

L’indicador que es fa servir més sovint per a mesurar l’ús de les TIC al sistema educatiu és el de nombre d’alumnes per PC. Aquest indicador té un significat molt parcial ja que l’únic que ens diu és la capacitat de compra de PC d’una determinada Administració Pública, però en cap cas el nivell d’us a les aules. L’ús de les TIC a les aules és el resultat del treball en paral·lel en molts factors, que acaben possibilitant que les TIC s’incorporin al procés d’aprenentatge. El nombre d’alumnes per PC segurament és el menys important.

El Departament d’Educació es va plantejar fa tres anys un repte molt complex, però que representarà un salt qualitatiu en l’ús de les TIC a les aules. El repte consisteix en passar “de l’aula de PC actual al PC a l’aula”, això vol dir que les TIC  s’han  d’incorporar a les aules ordinàries per fer les classes. Els factors en els que s’està treballant per tal d’assolir aquest repte són:

  • La millora de la connexió a Internet de les escoles
  • La millora de les comunicacions a Internet des de les aules
  • L’adquisició d’equipaments TIC per als centres docents d’acord a les seves necessitats i disseny d’aplicació de les TIC a les aules.
  • L’evolució dels servidors que donen servei al sistema educatiu
  • Les aplicacions, continguts i entorn de treball TIC del professorat, alumnat, i famílies.
  • La formació TIC del professorat.

Les comunicacions públiques (WAN), o sia la connexió a Internet des del Departament i la banda ampla que es consumeix el sistema educatiu és el més elevat de totes les comunitats autònomes. El Departament d’Educació es connecta a Internet amb una línia de 255 Mbps, que a hora punta (entre les 11:00-13:00) es comença a quedar curta,  i un “backup” que connecta a l’anella científica de 1Gbps. Les escoles estan connectades al Departament d’educació amb una xarxa d’ADSL’s que actualment té el 85% de les escoles connectades a 2Mbps o més.

La millora en les comunicacions públiques passa per assolir que les escoles estiguin connectades amb tecnologia de fibra òptica , el que donaria banda ampla “real”  i molta més capacitat a la xarxa educativa, però això és un problema d’infraestructura global del país i que a la Generalitat si està treballant globalment des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.

Les comunicacions locals (LAN) fan arribar Internet a la majoria de centres  fins a l’aula d’informàtica, però no cobreixen totes les aules d’una escola. No hi ha l’accés a Internet des de les aules “ordinàries”.
Si es vol fer realitat que les TIC s’incorporin a les aules ordinàries i formin part del procés d’aprenentatge diari, es necessari un projecte d’infrastructura que porti la banda ampla fins a l’aula fent-hi arribar cable o fent servir la tecnologia Wifi que cada vegada és més sòlida.

Aquest projecte és el projecte Heura, que executa el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), que ja ha adjudicat el concurs de l’oficina de control del projecte i que està avaluant les ofertes de cablat i tecnologia sense cables Wifi que diverses empreses han fet als 9 lots del concurs públic.  
No cal dir que és un projecte clau pel CTTI i d’infrastructura de país.

Els equipaments tenen una situació peculiar ja que tenim inventariats més de 111.000 ordinadors als centres docents, el que dona una ratio aproximada (no massa útil) de 6 alumnes/pc.

La millora en els equipaments vindrà donada per un canvi de model del model de subministrament d’equipaments i les escoles puguin demanar els equipaments que volen, ja que actualment tant el procés de decisió com el d’adquisició del subministrament és centralitzat.

Els servidors que donen servei al mon educatiu són de gamma molt alta i donen un servei molt gran als diferents col·lectius de l’educació. Així doncs sembla que la dimensió és correcte i l’única cosa que s’ha de vetllar pel creixement natural dels sistemes a mesura que es detecta que es necessiten més recursos de servidor central.

En paral·lel es col iniciar també un anàlisi de cost i impacte d’una evolució de l’arquitectura cap a entorns més distribuïts.

Les aplicacions, continguts i l’entorn de treball educatius són objecte de projectes per assolir:

  • Entorns de treball que facilitin la creació de xarxes de persones, centres, col·lectius.
  • La creació d’una entorn de materials audiovisual conjuntament amb la Corporació Catalana de Radio i Televisió de Catalunya.
  • La creació d’una base d’objectes digitals d’aprenentatge (informàtica i audiovisual) classificats per currículum acadèmic i estàndards europeus.
  • La creació d’una estructura que permeti la catalogació contínua de materials.
  • Aplicacions que facin fàcil la consulta de materials TIC educatius segons currículum acadèmic.
  • Nous entorns de treball a la Web que facilitin l’orientació a creació de xarxes de persones i que faciliti el treball al professorat i les families quan volen treballar amb materials digitals.

La formació TIC del professorat és potser el factor més important dels que hem comentat, ja que no es possible l’evolució cap a l’ús de les TIC a les aules sense el treball del professorat.
La formació TIC del professorat s’ha de fer des de dues vessants :

  • En primer lloc s’ha d’actuar en el factor que més impacte a llarg termini, que  és la formació inicial dels mestres a les universitats.
  • En segon lloc cal un nou model de formació TIC del professorat ja que es dona un gran volum de formació TIC, però el seu impacte és limitat i l’abandonament real dels cursos és massa elevat.  El catàleg de cursos tècnics s’està fent evolucionar cap a un catàleg de cursos que ensenyin com impartir currículum amb l’ajut de les TIC, i s’està analitzant com assolir la reducció d’abandonament ja que representa una despesa important no aprofitada.

Per concloure, remarcar que per fer realitat que les aules d’informàtica siguin relíquies del passat com ja preveuen alguns gurus en educació, es necessita una inversió de diners molt important en els factors que hem descrit, però que en tot cas és una inversió necessària si volem que Catalunya faci la transició de la societat industrial a la del coneixement des d’una posició de privilegi i no des d’una posició d’inferioritat.