FORUM DEL GRUP DE TREBALL  DiM: IMAGINEM FUTURS POSSIBLES  (14/06/01)
http://dewey.uab.es/pmaques/dim
coordinació: Pere Marquès, Alejandra Bosco, Josep Mª Comas

Resum del debat presencial - Resums de les aportacions al fòrum telemàtic - Aportacions al fòrum

1.- PUNT DE PARTIDA: "problemes de l'ensenyament obligatori". Es tracta d'identificar els principals problemes que avui en dia tenen  els nivells educatius de primària i secundària, i apuntar propostes (solucions tecnològiques, organitzatives, formació del professorat...) que puguin millorar la situació.

2.- BRAIN STORMING: "apunts sobre l'escola del futur". Es tracta de presentar aspectes d'aquesta nova escola que anem descobrint quan "mirem" endavant.

RESUM DEL DEBAT PRESENCIAL (Alejandra, 6/6/2001)

Arguments a favor

- les noves tecnologies amb les aplicacions de "Internet" sobre tot canviaren por sí mateixes el model educatiu vigent per la multiplicació sense precedents de l’accés a la informació (especialment als nivells d’ ESO i batxillerat.

- Les problemes de cost es solucionaren tan aviat com l’administració posi en marxa programes com INFOXXI (ajudes de empreses a les escoles per a millorar aspectes de infrastructura)

- Es veu com necessari per facilitar el canvi la inclusió de una figura /rol nou a la escola a càrrec dels aspectes tècnic-informàtics, encara que hauria de ser una persona amb formació pedagògica també.

- S’espera que els equips informàtics es multipliquen de cara al futur i això permetria trencar unes coordenades de temps i espai a l’escola. Temps i espai hauria de configurar-se d’una altra manera

- Per afavorir el canvi s’haurien de crear nous convenis amb diferents associacions de la societat civil (per exemple els cybercafès)

- Dins de no gaire temps hi haurà competències en noves tecnologies a assolir pels alumnes. Aquest podria ser un mecanisme que ajudi al reciclatge dels docents.

- Els assessoraments als centres es veuen com mesures positives al voltant de la incorporació de les noves tecnologies a l’escola.

Arguments en contra

- Encara hi ha moltes barreres econòmiques que cal passar. La majoria de les escoles no estan preparades per un canvi que implica una presència massiva de les TIC al seu entorn

- Existeix el risc de promoure una escola de dues velocitats, una que tingui recursos (per a l’atenció d’un grup social amb alt poder adquisitiu, i una altra que no pugui accedir a iguals medis. Seria important per això facilitar el accés de tothom (de tots els centres)

- Si no canvien altres elements paral.lelament a la inclusió de les noves tecnologies, potser no haurà canvi més enllà de nous medis de suport de la informació i la comunicació.

- Encara no hi ha prou gent que es cregui que a la escola es va a aprendre a aprendre i a construir coneixement. Si fos així seria més fàcil el canvi

- Els clients (pares i mares) no creen en aquest canvi de model

- La escola encara no dirigeixi el canvi i per això els alumnes es tornen esclaus de la informació i no saben donar-li significat. Tampoc els alumnes són responsables del seu aprenentatge

- La gran assignatura pendent és la formació del professorat. No s’ha pogut captar a un 60% que encara mira de lluny les TIC

- Mentre no canvi el curriculum (continguts, objectius, avaluació, etc.) és difícil viure el "aprendre a aprendre"

- No existeixen mecanismes que ajudin a crear un estat d’opinió a favor de les TIC, el reciclatge, etc. La administració hauria de prendre més mesures

RESUM DE LES APORTACIONS AL FÓRUM (Alejandra, Pere, 5/6/2001)

1.- PROBLEMES...

1.1.- PROFESSORAT.. A vegades:

- Formació pedagògica insuficient per a afrontar les situacions: gran diversitat a les aules, conflictivitat d'alguns alumnes...

- Manca de formació en NTIC i, sobretot, en models d'aplicació de les NTIC per a aplicar a l'aula

- Estrés y manca de motivació, derivat en part per a la incapacitat (per manca de formació adequada) de gestionar satisfactoriament les problemàtiques de l'aula.

- Actituds negatives envers el canvi, per manca de seguretat (derivada d'una manca de formació)

La clau per a millorar la situació està en la formació (inicial i permanent), l'assessorament continu i els incentius.

A més a més caldria tenir amb compte la necessitat d'innovar en la formació del professorat, és a dir, crear noves formes de formació en NTIC. Els assessoraments, l'intercanvi de experiències, l'experimentació i qualsevol dinàmica positiva pugui afavorir bons resultats d'ensenyament i aprenentatge amb les TIC.

1.2.- ALUMNAT

- Gran diversitat d'alumnat, i percentatge significatiu d'alumnes problemàtics, especialment en els centres públics. És un fet que no podem canviar; però si podríem cercar respostes organitzatives més adequades.

- Baixa motivació dels alumnes pels estudis; en part per l'anacronisme d'algunes tècniques docents. Una millora en la formació dels docents millorarà la situació actual.

- FRACÀS escolar reconegut notable, especialment a l'etapa ESO (els 4 anys mal resolts per la Reforma). El futur nou Sistema Educatiu haurà de reestructurar a fons aquesta etapa.

- Fracàs escolar real, alt (la suficiència no sempre suposa l'assoliment dels continguts mínims)

1.3.- CENTRES. A vegades...

- Manca de recursos humans. No es tracta només de posar més professors, cal posar els professors amb l'especialitat adient a les necessitats del centre.

- Manca de recursos materials. És necessària una gran inversió econòmica per actualitzar les escoles. A vegades es podem fer coses interessants amb un equipament obsolet però pot ser aquesta la manera general de treball.

- Problemes d'organització i gestió greus. Cal continuar amb la millora dels equips directius.

- Els problemes tècnics dificulten que el professorat s'acosti a les noves tecnologies. Caldria un gestor o tècnic encarregat d'aquest tipus de tasques.

1.4.- SISTEMA EDUCATIU

- Dissenys curriculars base inadequats a l'actual "societat de la informació". Quan es van redactar Internet no existia (era una xarxa restringida...) i Internet és un instrument revolucionari que canvia la societat a tots els nivells: treball, oci, competències que cal tenir, aprenentatge...

- Organització del sistema educatiu. Cal reestructurar totalment l'etapa ESO.

Cal un nou sistema educatiu que mantingui els avenços de la Reforma, reestructuri l'ESO i els sistemes de formació del professorat (inicial i permanent) i proposi un currículum adequat a la "societat de la informació".

Es necessari canviar el model educatiu que sustenta el sistema, sense aquest canvi farem molt poc avanç encara que incorporem les NTIC.

2.- PERFILS DE L'ESCOLA DEL FUTUR

2.1.- INFRASTRUCTURES

- Ordinador-pissarra. Un ordinador connectat a Internet amb canó de projecció a cada aula.

- Info-espais de treball. Multiplicació dels espais de treball pels alumnes a l'escola. Entre biblioteca i aula informàtica, permeten als alumnes treballar autònomament fóra de les hores de classe. Hi ha un professor/assessor/monitor a cada un d'aquest espais.

- Portals de continguts educatius on-line. Qualsevol temàtica curricular es pot consultar i fer exercicis interactius on-line.

- Accés a Internet des de casa (via ordinador o webTV); tarifa plana.

- Aules grans i sense barreres arquitectòniques, amb taules i cadires normals i ordinadors connectats a internet. TV, vídeo, equip de música, retroproyector, possibilitat de fer videoconferències,...

2.2.- FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

- Llicenciatura de 4 anys pels mestres (la complexitat de la societat actual i la diversitat de l'alumnat exigeixen una formació mes amplia).

- Segon cicle d'especialització pedagògica pel professorat d'ESO (en un curs tipus CAP no es pot aprendre tot el que cal saber per a ser docent i educador)

- Pla de formació continuada a partir de les "competències bàsiques necessàries pel professorat", que tots hauran d'acreditar (mica a mica)

- Assessorament continu al professorat. Via Internet i, quan calgui, presencial. Quan un professor té un problema a classe (conductual, d'aprenentatge...) cal donar-li una solució (a més de suggerir-li que faci determinats cursos de formació complementària)

- Innovació en la formació. Cal implementar noves maneres de formació: crear dinàmiques noves, des de l'assessorament, l'intercanvi d'experiències i la experimentació (amb incentius des de l'administració), fins la reflexió sobre la pròpia pràctica mitjançant activitats d'investigació i d'investigació -acció (promogudes ja des de dins o des de la universitat)

- Les tecnologies podrien facilitar la cooperació i generar nous models de formació. Hauria que investigar amb quines tecnologies i en què contextos aquesta cooperació funciona.

2.3.- METODOLOGIES I PRÀCTIQUES DOCENTS

- Aula web. Si les aules disposen d'un sistema ordinador-Internet-canó, el professor por recolzar les seves explicacions amb fotos, vídeos, punts de vista, notícies d ela premsa digital... En aquest context, els alumnes poden haver buscat altres webs d'interès i presentar-les també a classe, i comentar-les amb el professor i els companys.

- Web de l'assignatura (veure: http://dewey.uab.es/pmarques/psidu.htm )

- Centre de recursos virtual de l'assignatura. Diversos professors d'una assignatura es poden d'acord (i això es fàcil amb les eines telemàtiques de comunicació) per a crear col.laborativament una web sobre l'assignatura on, per a cada un dels temes s'ofereix informació, orientacions i recursos didàctics.

- Treball personalitzat a l'aula informàtica. Si disposem de bons portals de continguts educatius (el professor els ha de conèixer), es pot recomanar que cada parella d'alumnes treballi amb els continguts que resultin més adients a les seves necessitats (no tots el mateix, ara tenim molts recursos a l'abast per a tractar la diversitat). El professor actua de prescriptor de recursos i d'assessor. Periòdicament comprovarà els aprenentatges realitzats pels alumnes.

- Info-deures a casa. Igual que a l'aula informàtica, el professor recomana la visita de determinades pàgines web amb continguts i exercicis interactius. Periòdicament comprovarà els aprenentatges realitzats.

- Web dels alumnes. A partir de segon cicle de primària, cada alumne té la seva pàgina web. En aquest espai, a més a més d'altres aspectes lúdics, té un pla d'estudis detallat on va marcant els aprenentatges que creu que ja ha realitzat. El professor ho consulta periòdicament i verifica els aprenentatges que l'alumne creu haver assolit.

- Treball col.laboratiu i ajuda entre els alumnes. Tots els alumnes tenen e-mail i a través del correu electrònic es poden consultar entre ells dubtes i compartir idees, crear debats. Maximizar el treball cooperatiu a classe i lliberar-lo de la transmissió d'informació massiva. Cal investigar quines tecnologies podem ajudar a crear aquestes noves metodologies de cooperació.

- Metodologies centrades en els alumnes com a subjectes actius en el procés d'aprenentatge

- El rol del professor. Passa de ser el transmissor de la informació a ser el gestor, l’acompanyant, el tutor de l’aprenentatge de l’alumne.

- Professorat reflexiu sobre la seva pràctica, interessat en els seu desenvolupament professional.

- L’avaluació en funció dels objectius previstos, mitjançant metodologies absolutament noves, coherents i eficaces que possibilitin l’autoavaluació d'alumnes i professors.

2.4.- NOU SISTEMA EDUCATIU

- Els objectius: L’escola ha de possibilitar la famosa frase aprendre a aprendre, desenvolupant una sèrie d’habilitats de tal manera que l’alumne sigui capaç de convertir la informació en coneixement i el coneixement en saviesa. A més a més alfabetitzar i familiaritzar l'educand en el ús d'eines tecnològiques que més tard seran requerides en tasques de tipus laboral i professional.

- Currículum adequat a les necessitats d'un ciutadà de la "societat de la informació": més hores d'idiomes, de NTIC, de formació en valors...

- Nova organització molt més flexible que permeti respectar els ritmes personals dels alumnes, la seva diversitat i una metodologia docent diferent de l’escola tradicional. L’escola ha de tenir horaris i espais flexibles. Poques classes conjuntes, treball col.laboratiu entre els alumnes del centre i d’altres centres, entrevistes de seguiment professor-alumne... Projectes interdisciplinars, internacionals. Pràctiques professionalitzadores, etc. L’organització no pot ser jerarquitzada, sinó equips de treball i participació de tots els membres de la comunitat educativa.

- Crèdits on-line. A mesura que augmenta l'edat dels alumnes, augmenten els crèdits que poden fer on-line, a través d'Internet, i a partir de l'oferta que fan institucions de tot el món. Cada escola selecciona els que considera més adients (pot tenir convenis de reciprocitat amb les institucions oferents dels crèdits) i els alumnes trien entre ells. Aquests crèdits es poden fer a les info-aules de l'escola (no oblidem la funció guarderia, especialment en el cursos inferiors)

- Replantejament total de l'etapa ESO.

- La inclusió de tots i totes. Aquest nou sistema ha d' incloure a totes les persones, amb qualsevol característica que tinguin. Per tant, el desenvolupament de les noves tecnologies haurà de contemplar aquesta inclusió.

2.5. EL CANVI MÉS IMPORTANT

- El canvi està en les idees. Si no canvia la manera de entendre l' educació, ja podem posar tecnologies que no hi haurà cap canvi relevant.

- Un modelo tecnocrític. La clau està en introduir les noves tecnologies en funció de un model educatiu. És el model el que té que canviar, la concepció d'aprenentatge i ensenyament. Si canvia el model, les tecnologies podran ser un factor important de millora.

- ¿La mateixa escola però amb noves tecnologies?. S'han de canviar : els objectius, el rol del professorat, de l'alumnat, l' organització del curriculum , l'enfocament de l'avaluació i les metodologies. Només així tindrem alguna garantia de canvi al introduir les noves tecnologies.

RESUM DE LES APORTACIONS AL FÓRUM (Josep Mª, 5/6/2001)

1.1. PROFESSORAT

1.2. ALUMNAT

1.3. CENTRES

1.4. NOU SISTEMA EDUCATIU

1.5. INVERSIONS

1.6. INFRAESTRUCTURES

1.7. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

1.8. METODOLOGIES I PRÀCTIQUES DOCENTS

Convindria no perdre de vista que les TIC han de servir per…

ü per millorar la comprensió

ü per expressar-se (professors i alumnes) amb diversitat de llenguatges

ü per comunicar-se

ü per millorar l'avaluació

ü per fer més visible (més capacitat de mostrar-se, comunicar-se) la feina dels alumnes

LES  APORTACIONS VAN SER...

31-5 JOAN ANTON SÁNCHEZ  <jsanchez@pie.xtec.es> (Professor, President de l'Associació ESPIRAL, Educació i Noves Tecnologies)

Algunes reflexions sobre el trinomi: dotacions de maquinari - formació del professorat - dinàmiques positives:

Molts cops hem observat, o realitzat, excel·ents experiències educatives realitzades, encara avui, amb un modest 486. D'altra banda, gairebé tots els centres educatius disposen de Pentium II o III i en alguns casos els resultats del seu ús són decebedors.

Que vol dir això: que la dotació de maquinari, tot i possibilitar moltes coses, però no és l'únic factor, i potser ni el més important, d'una reeixida integració curricular de les TIC. Penso, per tant i pensant en els futur immediat, que les inversions en TIC han de ser paral·les: formació del professorat - dotació de maquinari.

De tota manera no tota formació resulta eficaç per als centres, ni tant sols quan les persones particularment adquireixen certa capacitació informàtica, ja que es corre el perill que aquest es dilueixi en la realitat educativa.

Amb tot caldria seguir mantenint, encara que en un segon pla els altres tipus de formació, però adreçades a una formació específica.

El tercer aspecte important, les dinàmiques positives, té una relació estreta amb els dos anteriors: no s'aconsegueix només amb dotació i formació un ús pedagògicament correcte de les TIC als centres. Des de l'administració caldria primar, amb formació, dotació de maquinari, remuneració... tot tipus de dinàmiques positives al respecte: experiències, projectes, materials... i seran aquestes, en constatar-se els resultats positius d'un bon ús de les eines informàtiques, les que contagiaran a d'altres professionals i centres a seguir en aquesta línia. Molts cops el "cafè per a tots" no és la millor solució.

30-5 PERE FONS  <fonsp@stignasi.es>     (St. Ignasi - Sarrià)

Al meu entendre el futur de l’escola no pot ser reproduir les velles metodologies utilitzant noves eines com les TIC. Ja s’ha dit en aquest fòrum, però vull insistir que el canvi fonamental no és incorporar les TIC sinó transformar la docència (el procés d’ensenyament-aprenentatge) en un altra model que utilitza bàsicament (no exclusivament) les TIC com a eina d’aprenentatge, de comunicació i relació personal, de gestió i organització de la informació.

Intueixo que el nou model significa un canvi profund dels costums i inèrcies escolars. Els punts cabdals són:

• Un canvi dels objectius generals de l’escola. L’escola ha de possibilitar la famosa frase aprendre a aprendre, desenvolupant una sèrie d’habilitats (lectura comprensiva, recerca d’informació, organització i construcció del saber, expressió en diferents llenguatges, etc.) de tal manera que l’alumne sigui capaç de convertir la informació en coneixement i el coneixement en saviesa.
• Un canvi en el rol del professor que passa de ser el transmissor de la informació a ser el gestor, l’acompanyant, el tutor de l’aprenentatge de l’alumne. Perd el protagonisme actual i adquireix una naturalesa molt més rica, passa d’instructor a educador, a despertar l’interès de l’alumne per la cultura, a treballar conjuntament amb ell en la recerca del saber. En aquest nova manera de fer, vulguem o no vulguem el professor, es situa molt més a prop de l’alumne té molta més ascendència sobre ell, hi ha una transferència de valors i actituds més alta.
• Conseqüentment un canvi en el rol de l’alumne, passa a ser el protagonista, ha d’esta molt més actiu i implicat en el procés, ha de construir el seu aprenentatge amb l’ajuda del mestre. Disposat a l’autoaprenentatge. Actitud de formació continuada. Capacitat d’autoprogramació. Capacitat de treball en equip…
• Tot això no es pot fer en les actuals estructures escolars. Cal una nova organització molt més flexible que permeti respectar els ritmes personals dels alumnes, la seva diversitat i una metodologia docent diferent de l’escola tradicional (model de la revolució industrial). L’escola ha de tenir uns horaris flexibles i uns espais flexibles. Poques classes conjuntes, treball col.laboratiu entre els alumnes del centre i d’altres centres, entrevistes de seguiment professor-alumne, sales de treball equipades, teletreball per part de l’alumne i del professor. Projectes interdisciplinars, internacionals. Pràctiques professionalitzadores, etc. L’organització no pot ser jerarquitzada, sinó equips de treball i participació de tots els membres de la comunitat educativa.
• L’avaluació en funció dels objectius previstos i del progrés personal de l’alumne. Metodologies absolutament noves, coherents i eficaces que possibilitin l’autoavaluació de l’alumne i professor.

29-5 JUAN MIGUEL MUÑOZ   <jmunoz29@pie.xtec.es>    (Mestre de Primària a Tiana, tutor Graduado Multimèdia UOC)

A partir d'un article d'Alfons Cornella matitza: "Jo aquí escriuria: Les escoles que tindran èxit seran les que sàpiguen... i tot el que fa referència a les empreses i al món empresarial ho substituiria per termes relatius al món educatiu. A veure que us sembla... "

Les empreses que tindran èxit seran les que sàpiguen:

1) Observar atentament l'entorn per descobrir quines noves tecnologies poden ajudar a desenvolupar més eficientment els productes o serveis que puguin respondre millor a les necessitats dels consumidors.

2) Utilitzar la tecnologia per facilitar una cultura d'intercanvi d'experiències i de transformació d'informació en coneixement diferencial.

3) Projectar emocions cap als clients mitjançant tecnologies que rellancin
les habilitats en màrqueting i facilitin l'establiment d'una conversa fluïda
amb el mercat.

Alfons Cornella ( Infonomia.com http://www.infonomia.com )

28-5 ANTONIO GALERA  <Antonio.Galera@uab.es>     (Professor del Dep. Didàctica de la Expressió Musical, Plàstica i Corporal, UAB

26-5 VÍCTOR MAS  <vmas2@pie.xtec.es> Professor de ciències i informàtica d'ESO a l'Escola Sta. Mª del PI (Alella)

Estic d'acord en la línia marcada per les aportacions que hi han hagut fins el moment. És a dir, hem de partir de la realitat actual: infraestructura de què disposen els centres i formació del professorat.

Per il·lustrar part d'aquesta realitat, dues frases que he sentit aquesta última setmana:

"He marcat poques caselles (es referia aquest mestre a l'enquesta sobre materials multimèdia), no tenim gaire material, és el primer any que tenim ordinadors amb CD. L'any passat anàvem amb 386 i 4 Mb de RAM"

"Jo utilitzo l'ordinador simplement com una màquina d'escriure"

És cert que aquestes dues situacions poden semblar extremes i que afortunadament no estem tant malament. Però tot i així, penso que el futur de l'escola s'ha de construir pas a pas, analitzant primer què és el tenim i com podem avançar en funció del que tenim. Maularadament poca cosa podem fer des del punt de vista d'infraestructures. En canvi, podem adoptar un paper molt actiu pel que respecte a la formació i a la motivació dels mestres.

Com aportació individual, els que treballem en escoles podem o hem d'apropar les noves tecnologies als mestres que encara les miren a distància i amb certa por o incredulitat. I intentar treure'n el màxim profit dels pocs o molts mitjans dels què disposem.

I com aportació col·lectiva, vist des del desconeixement degut a la meva recent incorporació, crec que estudis com per exemple el que ara s'està fent sobre els millors materials multimèdia poden ajudar molt a que els mestres facin servir cada vegada amb més regularitat i naturalitat les noves tecnologies.

D'aquesta manera, de mica en mica, anirem construint una escola amb present i amb futur on les TIC estiguin presents en consonància amb les demandes que la societat actual i futura exigeix i exigirà.

22-5.- ISABEL BALAGUER  <ibalaguer@campus.uoc.es>    (Professora de Primària, Grup SAMIAL, grup DIM)

Estic completament d’acord amb el que s’ha dit fins ara. Es fa necessari inversions tant en formació del professorat com en infrastructura perquè l’ús de les TIC en els centres educatius sigui alguna cosa més que anecdòtic o lligat a la "mania" particular d’un professor.

I no es pot oblidar que aquest canvi passa per la formació del professorat i no tant la permanent com la formació inicial.

22-5.- Reflexiones Educativas: ¿Qué justifica las TIC en la enseñanza? (artículo aportado por ISABEL BALAGUER)

Quizás el problema básico no sea introducir las TIC en la educación sino más bien construir y reformular un modelo educativo que incorpore las TIC sin ningún tipo de dificultad.

"La red es una nueva infraestructura de aprendizaje, pues ofrece toda clase de cosas, desde enciclopedias, pasando por cursos universitarios, programas de formación interactivos sobre soldaduras, grupos académicos de debate, o acceso a las bibliotecas del mundo, hasta información sobre cómo cuidar a un perro enfermo." Don Tapscott. Prefacio de la Red. J.L. Cebrián

Creemos que plantearse el uso y la incorporación de las TIC en  la enseñanza hoy día es señal de un modelo educativo que va muy por detrás de cualquier cambio social, político, económico y cultural. Tal y como hemos comentado anteriormente, nos gusta pensar en una educación que va más allá de la escuela y que se plantea de forma natural dar respuesta a las diferentes demandas y necesidades de la sociedad.

Para ello, pensamos en un paradigma educativo que incorpora las TIC en la enseñanza, de forma integrada y transversal, haciendo olvidar las clásicas clases de audiovisuales e informática, sin perjuicio que sigan existiendo provisionalmente. En concreto una incorporación integradora y  transversal, basándonos en el concepto e infraestructuras de aulas multimedia "ordinarias" y que se plantea los siguientes objetivos:

- Apoyar didácticamente al profesor en la transmisión de contenidos, procedimientos, valores y actitudes, y específicamente su rol   mediador ante un planteamiento del aprendizaje de corte sociocognitivo constructivista.

- Mejorar el modelo docente presencial tradicional, puesto que utiliza una herramienta que le ayuda a maximizar el trabajo cooperativo en  clase y liberarlo de la transmisión de información masiva, haciendo extensiva la presencia en diferentes modalidades, y no hipotecándola en el  núcleo ontogénico de su potencialidad hacia modelos semipresenciales devaluados.

- Acceder más fácilmente y de forma interactiva a las fuentes de información y conocimiento.

- Generar diferentes escenarios de aprendizaje cooperativo y colaborativo (foros, chats, correo,...)

- Estimular, motivar e incentivar la actividad instructiva sujeta y vinculada a "deseo emocional" y, en definitiva, promover la  participación y la escucha activa por parte de todos los participantes del acto docente.

- Alfabetizar y familiarizar al sujeto "educando" en el uso de herramientas tecnológicas que más tarde serán requeridas para tareas de tipo   laboral y profesional, avanzando así su proceso de desarrollo personal y profesional, así como el de inserción laboral futura, a etapas claramente   preventivas y propedéuticas.

21-5 EULÀLIA NAVARRO <enavarro@pie.xtec.es> (Cap Departament de Psicopedagogia IES,  Terrassa, GRUP samial-rs, GRUP dim)

21.-5. ELOI  BIOSCA.  <ebiosca@pie.xtec.es>  (Professor de socials i cap del Departament a l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès)

20-5.-MIREIA REBOLLO <rebo72@hotmail.com> (Estudiant de 3r d'Educació Social, UAB)

19-5.- NÚRIA VILÀ (UAB) <Nuria.Vila@uab.es>

D'acord amb moltes coses que dius, sobretot perquè correm el perill que l'arbre no ens deixi veure el bosc i perdem el tren d'introduir les TIC a les escoles d'una manera efectiva, mentre anem divagant. Jo insisteixo en la idea d'oferir bones pràctiques i recursos senzills que puguin incorporar sense massa dificultats tècniques.

Núria Vilà

18-5.- JOAN SERRA <jserrari@campus.uoc.es> Mestre, Escola Claver.

Parlar de "l'escola del futur", paradoxalment, ens allunya de la idea d'escola. L'escola ha de formar els alumnes per a la societat en què viuen ara, no per a la societat del futur:

Avui en dia, predir el futur és força arriscat, ja que els canvis s'esdevenen tots alhora i molt ràpidament. Fixem-nos què està passant amb les empreses .com; se'ls va predir un futur i la realitat n'està sent una altra. Com podem, doncs, fer una predicció a mig o llarg termini de l'escola del futur prenent com a base la societat en què estarà ubicada si no sabem com serà aquesta societat? ¿Qui no ens diu que s'accentuaran les diferències entre el tipus d'educació que s'imparteix en unes escoles i unes altres (no em refereixo aquí només al binomi pública-privada, sinó també entre les mateixes escoles públiques o entre les privades) i que haurem de parlar -si no ho hem de fer ja- de diferents tipus d'escola?.

Fixem-nos que moltes de les prediccions que podem fer ara d'aquest futur són realitats que ja es donen en el nostre present, i altres prediccions són semblants al fet de jugar a la primitiva, per tant, és el futur de l'escola el que estem predint? o estem analitzant i valorant els canvis que s'hi estan donant?

Parlar de l'escola del futur ens convida a estar al marge de la renovació educativa: Els canvis en educació són de per sí lents. L'escola sempre ha anat a remolc d'altres canvis socials. El fet de parlar de l'escola del futur, ens situa aquest nou tipus d'escola a unes quantes décades i no ens convida gaire a participar activament en els processos de canvi i transformació.

És per això que penso que els canvis a l'escola s'han d'anar introduint progressivament a mida que siguem conscients de la necessitat d'aquests canvis i que ens hem de plantejar el tipus d'escola que volem ara.

Estic d'acord amb l'Alejandra en el fet que cal un canvi de mentalitat per part de tots, però que no ha de ser un canvi basat en la fe (grans xerrades de la magnificència de les TIC i la presentació de grans infraestructures virtuals i informàtiques als mestres i professors esperant que de la nit al dia es converteixin), sinó que hem de basar aquest canvi de mentalitat en els fets. Tal com apunta la Núria Vilà en l'acompanyament dels educadors: cal donar-los eines i mostrar-los activitats pràctiques i al seu abast. Cal començar a poc a poc i facilitar-los la immersió en aquest món, sobretot cal que no s'engoixin. Els que fa anys que estem en contacte amb les TIC de vegades oblidem el temps que hem invertit per arribar on som ara.

Aquest canvi de mentalitat ha d'anar donant els seus fruits en l'escola present.

ALTRES APORTACIONS:

- L'escola del futur, amb l'ajuda de les TIC, hauria de disposar d'instruments tecnològics i organitzatius (a més a més de personal capacitat) per tal de facilitar la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

@diós, reforma, @diós (Editorial de Pere Marquès al nº 166 de la revista Comunicación y Pedagogía)

Todos tenemos claro, como nuestro psiquismo acusa, que vivimos en un mundo que evoluciona trepidantemente al son de los ritmos tecno-económicos globalizantes, y cada vez son menos los que dudan de que ya hemos cambiado de era, estamos en la era de la información, en la era Internet, portadora y a la vez modeladora de una nueva cultura sustantivamente distinta de la que nos arropaba hace un par de décadas.

Los ordenadores, enlazados en redes locales y mundiales, no sólo permiten procesar todo tipo de datos con rapidez y eficacia, sino que además nos acercan un inmenso caudal de información de todo tipo y nos proporcionan fabulosos canales de comunicación interpersonal -síncrona y asíncrona- que trastocan la dinámica habitual de casi todas nuestras actividades. Los prefijos "tele" y "electrónico" junto con la expresión "a través de Internet" se convierten en un sello que aparece en casi todas ellas; a la veterana televisión y a las genéricas telecomunicaciones se añaden ahora: teletrabajo, telebanco, teleinformación (a través de internet: portales, espacios web), teletrámites (fiscales, académicos), telecomercio (comercio electrónico a través de Internet), correo electrónico, chats (conversaciones a través de Internet), telecontrol, teleformación...

En la mayoría de estas actividades, la entrada de las nuevas tecnologías de la información y las comunicaciones (TIC) en el marco de este nuevo orden económico y cultural de la sociedad de la información suponen no solamente la reorganización de los espacios y el trazado de nuevas infraestructuras que permitan ubicar operativamente las nuevas máquinas, sino que además origina unas continuas necesidades de formación y, sobre todo, una profunda transformación en la organización de las tareas, los sistemas y los procesos de trabajo.

Ante esta situación, nuestro Sistema Educativo, la Reforma, pergeñada mucho antes de que Internet saliera a la luz pública, con más o menos parches para evitar o disimular la ruptura (formativa y de justicia social) en la mal resuelta etapa 12-16 años, sigue orientando el quehacer formativo de las nuevas generaciones. Hemos visto como las nuevas tecnologías han ido entrando en los centros, hemos visto como se han desarrollado planes de formación para el profesorado, hemos visto como se han incluido más o menos tímidamente en los currícula…, pero no hemos visto, en el 99% de los centros, una verdadera transformación de sus estructuras organizativas ni de sus metodologías de trabajo. Y esto a pesar de que pronto los ordenadores e Internet estarán también en casi todos los hogares.

Me pregunto si no deberíamos ir pensando en diseñar un nuevo Sistema Educativo acorde con la era Internet, un nuevo Sistema Educativo en el que respetando lo que va bien busquemos -aprovechando las ayudas tecnológicas- nuevas soluciones a los graves problemas actuales, que contemple tempranamente el uso de los nuevos canales formativos virtuales (mundiales, descentralizados) integrándolos en el currículum escolar, que contemple la realización de créditos en otros escenarios virtuales y reales ajenos a la escuela (en casa, en los centros de barrio y otras instituciones ciudadanas) atendiendo a las características de cada estudiante y sin olvidar los aspectos socializadores, que prevea al menos una estancia en el extranjero para todos los alumnos antes de terminar la escolaridad obligatoria, que considere la utilización habitual de los innumerables recursos informativos, instructivos y comunicativos disponibles en Internet, que contemple el tratamiento de la diversidad ofreciendo múltiples vías para lograr el desarrollo personal y las capacidades que la sociedad de la información demanda…

No podemos estar cambiando continuamente de Sistema Educativo, pero tampoco podemos empecinarnos en mantener lo que está caduco y no es capaz de lograr los objetivos para los que fue diseñado, por ejemplo: una educación suficiente (y no digo igual) para todos hasta los 16 años.

Pere Marquès

Otros editoriales en "Comunicación y Pedagogía" http://dewey.uab.es/pmarques/cypedito.htm